Tecnologies de la Informació i la Comunicació i dinàmica d'aula aplicades al Tractament Integrat de Llengües y Continguts. Tot això amb una mica d'Història i Geografia.
Aquí posem fi a l'assignatura TIC i TILC al llarg d'aquest temps hem après un munt de coses. El primer de tot i fonamental és que hem après a fer un blog i a sobre hem sabut com posar-li imatges, vídeos, gifs, enllaços i coloraines. També he pogut conèixer diferents aplicacions educatives que, sens dubte, posaré en marxa quan sigui professora. Una de les que veritablement em va cridar l'atenció va ser l'aplicació Voki on pots crear el teu propi personatge i introduir-li veu perquè expliqui ell la classe.
Hem pogut veure, al llarg de l'assignatura, múltiples i infinits recursos a Internet, tant per escriure bé com els diccionaris en línia com per a obtenir informació per poder treballar a la nostra especialitat, en aquest cas, amb Història. Alguns d'aquests recursos són El Rebost de Clío, Sàpiens o Histotube. No obstant això, també som conscients que sense una bona metodologia, una bona organització de l'aula i el maquinari suficient com ara, pissarres digitals, projectors o tauletes no podrem posar en marxa totes aquestes possibilitats que ens donen les TIC i que són tan motivadores per l'alumnat.
Per això i per a finalitzar l'assignatura faig una crida tant a l'administració, com als centres i als mateixos professors: hem d'innovar, ens ho demana la nova societat del segle XXI, els que treballaran a un futur. Hem d'innovar tant tecnològicament com metodològicament i hem de posar a les aules tots els recursos que facin falta per aconseguir-ho. Mai res hauria de ser massa car si parlem d'educació.
Salutacions!! No us dic adèu perquè el blog continuarà...
Durant aquest tema 7 de l'assignatura TIC i TILC ens hem adonat que per la posada en marxa d'una aula amb noves tecnologies i el treball correcte de l'alumnat amb les TIC també passa per una bona organització de l'aula. Com a primera proposta podem portar als nostres alumnes a l'aula d'informàtica i treballar amb ells aquí encara que haurem d'anar amb compte amb la disposició dels ordinadors. La forma correcta seria l'organització a manera de ferradura per tal que el docent pogués controlar el treball de cada un dels seus alumnes.
Una altra forma d'organització de la classe és per racons o l'anomenat racó de l'ordinador. Es tracta de tindre a l'aula d'un a tres ordinadors. Aquesta organització s'utilitza molt a infantil i no en els instituts del nostre entorn (greu error). Mitjançant els racons podem treballar tant de manera individual com en grup on cada membre comparteix el seu coneixement i es posen d'acord sobre la rotació en l'ús de l'ordinador i en les tasques a fer.
Finalment hem conegut el que és una aula mòbil, aquesta forma d'organització juntament amb els racons seria el millor model per a treballar a classe. L'aula mòbil neix amb la concepció d'aparells electrònics sense fils, com ho són les tauletes o els ordinadors portàtils. És una forma de portar l'aula d'informàtica allà on es troben els alumnes i consta d'un armari amb rodes que conté tot el necessari per disposar d'un equip tecnològic.
Com ja he dit anteriorment per a mi, la millor forma és combinar l'aula mòbil amb els racons perquè l'alumnat pugui treballar col·laborativament, per grups i per projectes. Encara que si el centre no disposés d'aparells, per falta de recursos econòmics, jo organitzaria l'aula tanmateix per racons o en forma de ferradura, deixant un espai enmig per on es pugui moure el professor.
A part de l'organització de l'aula, també hem conegut algunes experiències TIC que s'han dut a terme a diferents centres que estan incorporant les noves tecnologies, amb compres d'aparells electrònics suficients per a totes les aules. Amb aquestes noves dotacions s'han disparat el nombre de projectes que es fan a classe, amb un avanç més que és el que el projecte surti de la classe cap al món. És a dir, moltes d'aquestes experiències no es fan només a una classe, sinó que són projectes col·laboratius en els quals treballen diferents instituts a la vegada. Algunes de les experiències que hem vist han sigut: L'experiència educativa sobre l'obra d'Albert Casals, El món sobre rodes on diferents grups van presentar-se a concurs. L'experiència de l'escola Manyanet Molins de Rei a Barcelona sobre el Projecte Viquilletra, l'ús de la pissarra digital (que ja hem vist a posts anteriors) a l'Escola Pau Casals de Sant Joan d'Espí o, fins i tot, un projecte posat en marxa amb els alumnes de Magisteri de la Universitat d'Alacant per a fomentar la lectura.
Us deixo amb el vídeo del segon projecte que és el que m'ha resultat més interessant per l'autonomia que prenen tots els alumnes i per les dimensions globals que presenta el projecte:
Però tot no acaba aquí. Si volem saber de més experiències d'aula on s'introdueixen les TIC només hem d'endinsar-nos en aquesta pàgina web d'Intercanvi d'experiències TIC. Hi podem trobar moltes i diferents experiències. Una de les que més m'ha agradat ha sigut la següent: Un passeig per Catalunya creada per Laura Masferrer i Anna Boix. Es tracta d'una webquest on els alumnes treballaran de manera cooperativa sobre les tres grans zones geogràfiques de Catalunya com són: la muntanya, la costa i la plana. Aquí podreu veure la webquest i us deixo també una foto del projecte.
Com veiem possibilitats n'hi ha moltes, tan sols fa falta perdre la por i posar-se en marxa.
Després d’haver estat durant vàries sessions parlant sobre els recursos didàctics que podem trobar a la web i que hem vist que hi ha bastants, és el torn de parlar sobre els dispositius digitals que utilitzem a classe. Relacionat amb aquest aspecte podem parlar dels aparells més innovadors i que estan incorporant-se progressivament a les aules, com són les tauletes digitals o les pissarres digitals.
Les tauletes digitals tenen el gran avantatge de tindre una mida perfecta ni son tant petites com els mòbils ni tan grans com els ordinadors i, a més a més, tenen unes pantalles més adients per als alumnes a necessitats específiques educatives. Aquests dispositius s’utilitzen com substitutius dels llibres mitjançant el llibre en versió digital. Encara que no tindre un teclat extern pot presentar-se com un inconvenient, la veritat és que al ser un dispositiu tàctil fa que els processos d’aprenentatge siguin més intuïtius i dinàmics el que suposa un avantatge per a la motivació.
Us deixo una imatge sobre una maleta on es portarien les tauletes dins del àmbits docents. La poso per aquí perquè no la coneixia i m’ha cridat l’atenció.
Les pissarres digitals es poden utilitzar de diferents maneres: com a suport per les explicacions del professorat, per a les exposicions del alumnes sobre algun projecte que hagin hagut de fer o com a suport per dur a terme certs debats a classe, inclús per avaluar també serveixen. Hi ha de dos tipus, tenim les PDI no interactives que serien les normals amb una pissarra blanca on es projecta el que veiem a l’ordinador i les PDI interactives on l’alumne pot fer-hi activitats, relacionar, escriure etc. A continuació, us deixem un vídeo que ens parla sobre elles:
Però no tot són avantatges, també hi ha inconvenients quan utilitzem tots aquests dispositius. El més gran de tots és l’important cost econòmic que suposa per als centres a més a més del manteniment. Un altre inconvenient que se’ns presenta és que ens fan falta un mínim de formació per entendre el funcionament d’aquests aparells.
I si encara voleu veure les últimes innovacions tecnològiques que es volen imposar a l’àmbit educatiu i quedar bocabadats amb tota aquesta alta tecnologia i les orientacions cap a la realitat virtual, us recomanem que visiteu la web de BETT, una fira europea que es dedica a aquests temes i es celebra cada any a Londres.
Però abans de deixar aquest post, ens agradaria reflexionar sobre aquesta temàtica, perquè ¿significa innovació la simple implementació d’aparells electrònics a l’aula? Sabem i opinem que encara hi ha molts centres que no disposen d’aquesta tecnologia i si l’alumnat té un baix nivell acadèmic ho atribuïm a aquest aspecte. Però jo no diria que és simplement per no utilitzar la tecnologia a l’aula, sinó per una falta de metodologia motivadora. Si incloem l’electrònica però el professorat segueix amb els mateixos mètodes, poc canvien els resultats d’aprenentatge, doncs l’única cosa que ha canviat és el suport de visualització. Per tant hem de ser conscients que per a una innovació a l’aula també cal que el professorat sigui innovador amb la metodologia a seguir.
És important parar-se a fer aquesta reflexió amb tot el que comporta la societat posmoderna en la que estem immersos.
