Tecnologies de la Informació i la Comunicació i dinàmica d'aula aplicades al Tractament Integrat de Llengües y Continguts. Tot això amb una mica d'Història i Geografia.
Aquí posem fi a l'assignatura TIC i TILC al llarg d'aquest temps hem après un munt de coses. El primer de tot i fonamental és que hem après a fer un blog i a sobre hem sabut com posar-li imatges, vídeos, gifs, enllaços i coloraines. També he pogut conèixer diferents aplicacions educatives que, sens dubte, posaré en marxa quan sigui professora. Una de les que veritablement em va cridar l'atenció va ser l'aplicació Voki on pots crear el teu propi personatge i introduir-li veu perquè expliqui ell la classe.
Hem pogut veure, al llarg de l'assignatura, múltiples i infinits recursos a Internet, tant per escriure bé com els diccionaris en línia com per a obtenir informació per poder treballar a la nostra especialitat, en aquest cas, amb Història. Alguns d'aquests recursos són El Rebost de Clío, Sàpiens o Histotube. No obstant això, també som conscients que sense una bona metodologia, una bona organització de l'aula i el maquinari suficient com ara, pissarres digitals, projectors o tauletes no podrem posar en marxa totes aquestes possibilitats que ens donen les TIC i que són tan motivadores per l'alumnat.
Per això i per a finalitzar l'assignatura faig una crida tant a l'administració, com als centres i als mateixos professors: hem d'innovar, ens ho demana la nova societat del segle XXI, els que treballaran a un futur. Hem d'innovar tant tecnològicament com metodològicament i hem de posar a les aules tots els recursos que facin falta per aconseguir-ho. Mai res hauria de ser massa car si parlem d'educació.
Salutacions!! No us dic adèu perquè el blog continuarà...
Durant aquest tema 7 de l'assignatura TIC i TILC ens hem adonat que per la posada en marxa d'una aula amb noves tecnologies i el treball correcte de l'alumnat amb les TIC també passa per una bona organització de l'aula. Com a primera proposta podem portar als nostres alumnes a l'aula d'informàtica i treballar amb ells aquí encara que haurem d'anar amb compte amb la disposició dels ordinadors. La forma correcta seria l'organització a manera de ferradura per tal que el docent pogués controlar el treball de cada un dels seus alumnes.
Una altra forma d'organització de la classe és per racons o l'anomenat racó de l'ordinador. Es tracta de tindre a l'aula d'un a tres ordinadors. Aquesta organització s'utilitza molt a infantil i no en els instituts del nostre entorn (greu error). Mitjançant els racons podem treballar tant de manera individual com en grup on cada membre comparteix el seu coneixement i es posen d'acord sobre la rotació en l'ús de l'ordinador i en les tasques a fer.
Finalment hem conegut el que és una aula mòbil, aquesta forma d'organització juntament amb els racons seria el millor model per a treballar a classe. L'aula mòbil neix amb la concepció d'aparells electrònics sense fils, com ho són les tauletes o els ordinadors portàtils. És una forma de portar l'aula d'informàtica allà on es troben els alumnes i consta d'un armari amb rodes que conté tot el necessari per disposar d'un equip tecnològic.
Com ja he dit anteriorment per a mi, la millor forma és combinar l'aula mòbil amb els racons perquè l'alumnat pugui treballar col·laborativament, per grups i per projectes. Encara que si el centre no disposés d'aparells, per falta de recursos econòmics, jo organitzaria l'aula tanmateix per racons o en forma de ferradura, deixant un espai enmig per on es pugui moure el professor.
A part de l'organització de l'aula, també hem conegut algunes experiències TIC que s'han dut a terme a diferents centres que estan incorporant les noves tecnologies, amb compres d'aparells electrònics suficients per a totes les aules. Amb aquestes noves dotacions s'han disparat el nombre de projectes que es fan a classe, amb un avanç més que és el que el projecte surti de la classe cap al món. És a dir, moltes d'aquestes experiències no es fan només a una classe, sinó que són projectes col·laboratius en els quals treballen diferents instituts a la vegada. Algunes de les experiències que hem vist han sigut: L'experiència educativa sobre l'obra d'Albert Casals, El món sobre rodes on diferents grups van presentar-se a concurs. L'experiència de l'escola Manyanet Molins de Rei a Barcelona sobre el Projecte Viquilletra, l'ús de la pissarra digital (que ja hem vist a posts anteriors) a l'Escola Pau Casals de Sant Joan d'Espí o, fins i tot, un projecte posat en marxa amb els alumnes de Magisteri de la Universitat d'Alacant per a fomentar la lectura.
Us deixo amb el vídeo del segon projecte que és el que m'ha resultat més interessant per l'autonomia que prenen tots els alumnes i per les dimensions globals que presenta el projecte:
Però tot no acaba aquí. Si volem saber de més experiències d'aula on s'introdueixen les TIC només hem d'endinsar-nos en aquesta pàgina web d'Intercanvi d'experiències TIC. Hi podem trobar moltes i diferents experiències. Una de les que més m'ha agradat ha sigut la següent: Un passeig per Catalunya creada per Laura Masferrer i Anna Boix. Es tracta d'una webquest on els alumnes treballaran de manera cooperativa sobre les tres grans zones geogràfiques de Catalunya com són: la muntanya, la costa i la plana. Aquí podreu veure la webquest i us deixo també una foto del projecte.
Com veiem possibilitats n'hi ha moltes, tan sols fa falta perdre la por i posar-se en marxa.
Després d’haver estat durant vàries sessions parlant sobre els recursos didàctics que podem trobar a la web i que hem vist que hi ha bastants, és el torn de parlar sobre els dispositius digitals que utilitzem a classe. Relacionat amb aquest aspecte podem parlar dels aparells més innovadors i que estan incorporant-se progressivament a les aules, com són les tauletes digitals o les pissarres digitals.
Les tauletes digitals tenen el gran avantatge de tindre una mida perfecta ni son tant petites com els mòbils ni tan grans com els ordinadors i, a més a més, tenen unes pantalles més adients per als alumnes a necessitats específiques educatives. Aquests dispositius s’utilitzen com substitutius dels llibres mitjançant el llibre en versió digital. Encara que no tindre un teclat extern pot presentar-se com un inconvenient, la veritat és que al ser un dispositiu tàctil fa que els processos d’aprenentatge siguin més intuïtius i dinàmics el que suposa un avantatge per a la motivació.
Us deixo una imatge sobre una maleta on es portarien les tauletes dins del àmbits docents. La poso per aquí perquè no la coneixia i m’ha cridat l’atenció.
Les pissarres digitals es poden utilitzar de diferents maneres: com a suport per les explicacions del professorat, per a les exposicions del alumnes sobre algun projecte que hagin hagut de fer o com a suport per dur a terme certs debats a classe, inclús per avaluar també serveixen. Hi ha de dos tipus, tenim les PDI no interactives que serien les normals amb una pissarra blanca on es projecta el que veiem a l’ordinador i les PDI interactives on l’alumne pot fer-hi activitats, relacionar, escriure etc. A continuació, us deixem un vídeo que ens parla sobre elles:
Però no tot són avantatges, també hi ha inconvenients quan utilitzem tots aquests dispositius. El més gran de tots és l’important cost econòmic que suposa per als centres a més a més del manteniment. Un altre inconvenient que se’ns presenta és que ens fan falta un mínim de formació per entendre el funcionament d’aquests aparells.
I si encara voleu veure les últimes innovacions tecnològiques que es volen imposar a l’àmbit educatiu i quedar bocabadats amb tota aquesta alta tecnologia i les orientacions cap a la realitat virtual, us recomanem que visiteu la web de BETT, una fira europea que es dedica a aquests temes i es celebra cada any a Londres.
Però abans de deixar aquest post, ens agradaria reflexionar sobre aquesta temàtica, perquè ¿significa innovació la simple implementació d’aparells electrònics a l’aula? Sabem i opinem que encara hi ha molts centres que no disposen d’aquesta tecnologia i si l’alumnat té un baix nivell acadèmic ho atribuïm a aquest aspecte. Però jo no diria que és simplement per no utilitzar la tecnologia a l’aula, sinó per una falta de metodologia motivadora. Si incloem l’electrònica però el professorat segueix amb els mateixos mètodes, poc canvien els resultats d’aprenentatge, doncs l’única cosa que ha canviat és el suport de visualització. Per tant hem de ser conscients que per a una innovació a l’aula també cal que el professorat sigui innovador amb la metodologia a seguir.
És important parar-se a fer aquesta reflexió amb tot el que comporta la societat posmoderna en la que estem immersos.
¿Recordeu que en l’entrada passada us deia que us explicaria en què consistia una WebQuest? Doncs ha arribat el moment!
En aquest tema 5 hem tractat l’aprenentatge a través de diferents recursos TIC. Però abans hem de diferenciar entre els termes “continent” i “contingut”. La primera accepció es refereix, en aquest tema, a les plataformes on s’estableixen diferents cursos formatius tant com a professorat com per a l’alumnat. Un exemple d’aquestes plataformes és, per exemple, Moodle.
D’altra banda, el contingut que trobem a Internet per a un aprenentatge profitós per als nostres alumnes es pot trobar en recursos com ara, les WebQuest, les caceres del tresor, els blogs o les Wiki. Totes aquestes webs contenen tasques o formen part d’activitats per als nostres alumnes. Ara passarem a d’escriure-les breument i en posarem alguns exemples:
Les WebQuest: Aquest model va ser creat per Bernie Dodge l’any 1995 com “una activitat orientada a la investigació a través de recursos d’Internet”. Les WebQuest són dissenyades per a que els alumnes investiguin a través de la Web, processin la informació que allí troben i la transformin per tal d’entendre-la i expressar-la amb les seves paraules. Com veiem, es basen en la construcció del propi coneixement dels estudiants.
No obstant això, per tal de que l’alumnat no es perdi en el procés, les WebQuest tenen una estructura determinada que han de seguir:
Introducció
Tasca
Procés (on diverses activitats amb diferents recursos condueixen a realitzar la tasca final.
Avaluació
Conclusió
Orientació didàctica
A continuació, us deixo d’exemple la WebQuest que he recomanat a través del mural virtual que han organitzat a l’assignatura a través de l’aplicació Padlet: La volta al món en 80 dies. O aquesta altra on l’alumnat hauran de convertir-se en arqueòlegs per Egipte: Descobrim l’Antic Egipte.
Les caceres del tresor: Són un recurs molt semblant a les Webquest, però molt més senzilles per a l’alumnat perquè no han de transformar la informació que troben per fer la tasca corresponent. Sovint fan preguntes que finalment acaben per respondre una pregunta final. Aquí en teniu un exemple que m’ha agradat bastant: Salvador Dalí.
Els blogs:Són una eina amb un format de publicació en línia on una persona o un grup escriuen entrades amb ordre cronològic. Per aquest motiu són bastant útils per plantejar activitats educatives, com ara el seguiment d’una assignatura, deixar resumits els temes tractats a classe o respondre activitats a través d’aquestes plataformes. ¿Què no sabeu que són encara? Doncs, ¡esteu en un d’ells! Doneu-vos una volta pel meu blog, si encara no ho heu fet, i veureu de que es tracta.
Per últim, tenim les Wikis o Viquis que són un tipus de web on col·labora un grup d’usuaris determinat, en la construcció de coneixements. A més a més, els col·laboradors s’encarreguen del manteniment i de les millores d’aquestes web. Encara que de vegades, per la pròpia rapidesa d’Internet, hem de portar cura amb la informació que hi trobem en aquests recursos, solen ser unes bones eines educatives tant per a informar-se com per a completar altres parts amb informació. El cas més conegut és el de Viquipèdia, però també existeixen altres com ara una especialitzada en el món de Harry Potter.
Ja veieu tots els recursos que es troben al nostre abast per a ensenyar als discents tot tipus de coneixement. Amb totes aquestes eines no tenim excuses per a ser uns bons professors i professores.
En el tema 4 de l’assignatura hem continuat amb la reflexió que vam deixar a
la unitat 3 referida als aspectes positius i negatius de les xarxes socials,
però en aquesta part ens referim sobre Internet en general.
Com tots
sabem, el segle XXI es destaca per serl’època de la societat de la informació i el coneixement. Una informació
que canvia tot sovint, ràpidament i que la tenim a l’abast, fent tant sols un
clic al cercador dels nostres dispositius tecnològics. Això comporta aspectes
positius per una banda, però també aspectes negatius per l’altra.
Pel que fa als aspectes positius: S’han difós els límits temporals i espacials
pel que fa a les activitats que es duen a terme a les escoles, ha permès més
abundància de treball col·laboratiu i la consulta de diverses fonts materials, per molt allunyats que ens trobem d’elles, que estan enriquint els treballs d’investigació
de l’alumnat. En definitiva ha contribuït a facilitar, dinamitzar
i enriquir el treball tant del professorat com de l’alumnat.
Però ja hem dit que també hi ha aspectes negatius, on el més greu és el no
saber seleccionar la informació correcta, trobar-se amb continguts erronis o l’extensió
del plagi. Per a resoldre aquests aspectes fa falta una millora en la formació
del professorat sobre la bona gestió de les tecnologies de la informació, per
tant que ensenyin al seu alumnat unes bones habilitats i
estratègies de selecció de continguts i processament de la informació.
Alguns especialistes, com Enric Serra, troben aspectes positius dins dels negatius, perquè són motivadors per aquell professorat
que desitja desmarcar-se de la resta, amb més recursos, més creatiu i original.
Com ell afirma: “El moment és
extraordinari perquè ja res no té valor si no és altament sorprenent, creatiu,
original, no obvi.”
Després d’aquesta reflexió, sobre l’abundància d’informació a la nostra
disponibilitat, ens hem endinsat a navegar per algunes pàgines web que disposen de
contingut referent amb la nostra especialitat (en el meu cas la Història i la
Geografia), escrit en llengua catalana. Tenim portals educatiusamb moltíssims
recursos educatius per posar-los en marxa dins de les aules. Alguns d’ells els
recomanem des del primer moment al nostre blog a la barra de la dreta entre els
diferents ginys, però els anomenem amb els seus vincles, de nou, a continuació:
XTEC: Aquest portal educatiu es troba gestionat pel Departament d'Educació de la Generalitat Catalana i posa al nostre abast diversos recursos educatius i diferents eines tant per l'alumnat com per al professorat.
EDU365: També es troba connectat al Departament d'Educació de la Generalitat Catalana i és molt semblant al portal educatiu anterior amb la diferència que mostra més eines i recursos per l'aprenentatge dels alumnes que apartats exclusius per als docents.
EDU3CAT: Amb múltiples recursos audiovisuals sobre la nostra matèria on ens informen sobre els diferents idiomes en els quals es troben disponibles.
MESTRE A CASA: Aquest portal educatiu està gestionat per la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana i encara que disposa de moltíssims recursos educatius hem de dir que, sobre la nostra especialitat, encara són pocs els que estan disponibles en valencià, la gran majoria es troben disponibles en castellà.
A la tasca que
se'ns proposava també havíem de navegar per diferents pàgines web escrites en
català sobre la nostra especialitat. Encara que si tenia a la meva disposició pàgines sobre geografia,
la veritat és que volia trobar-ne algunes sobre història que és el que més m’agrada.
Aquí us deixo algunes de les que he trobat i que hem semblen més interessants
per apropar-les als alumnes i per si voleu consultar-les per gust propi:
Històries d'Europa: Blog amb nombrosos articles sobre diversos temes d'Història d'Europa.
El Rebost de Clio: Blog on es presenten diferents materials per treballar la Història i la Geografia a l'aula.
