Hola de nou!
Després d’haver estat durant vàries sessions parlant sobre els recursos didàctics que podem trobar a la web i que hem vist que hi ha bastants, és el torn de parlar sobre els dispositius digitals que utilitzem a classe.
Relacionat amb aquest aspecte podem parlar dels aparells més innovadors i que estan incorporant-se progressivament a les aules, com són les tauletes digitals o les pissarres digitals.
Les tauletes digitals tenen el gran avantatge de tindre una mida perfecta ni son tant petites com els mòbils ni tan grans com els ordinadors i, a més a més, tenen unes pantalles més adients per als alumnes a necessitats específiques educatives. Aquests dispositius s’utilitzen com substitutius dels llibres mitjançant el llibre en versió digital. Encara que no tindre un teclat extern pot presentar-se com un inconvenient, la veritat és que al ser un dispositiu tàctil fa que els processos d’aprenentatge siguin més intuïtius i dinàmics el que suposa un avantatge per a la motivació.
Us deixo una imatge sobre una maleta on es portarien les tauletes dins del àmbits docents. La poso per aquí perquè no la coneixia i m’ha cridat l’atenció.
Les pissarres digitals es poden utilitzar de diferents maneres: com a suport per les explicacions del professorat, per a les exposicions del alumnes sobre algun projecte que hagin hagut de fer o com a suport per dur a terme certs debats a classe, inclús per avaluar també serveixen. Hi ha de dos tipus, tenim les PDI no interactives que serien les normals amb una pissarra blanca on es projecta el que veiem a l’ordinador i les PDI interactives on l’alumne pot fer-hi activitats, relacionar, escriure etc. A continuació, us deixem un vídeo que ens parla sobre elles:
Però no tot són avantatges, també hi ha inconvenients quan utilitzem tots aquests dispositius. El més gran de tots és l’important cost econòmic que suposa per als centres a més a més del manteniment. Un altre inconvenient que se’ns presenta és que ens fan falta un mínim de formació per entendre el funcionament d’aquests aparells.
I si encara voleu veure les últimes innovacions tecnològiques que es volen imposar a l’àmbit educatiu i quedar bocabadats amb tota aquesta alta tecnologia i les orientacions cap a la realitat virtual, us recomanem que visiteu la web de BETT, una fira europea que es dedica a aquests temes i es celebra cada any a Londres.
Però abans de deixar aquest post, ens agradaria reflexionar sobre aquesta temàtica, perquè ¿significa innovació la simple implementació d’aparells electrònics a l’aula? Sabem i opinem que encara hi ha molts centres que no disposen d’aquesta tecnologia i si l’alumnat té un baix nivell acadèmic ho atribuïm a aquest aspecte. Però jo no diria que és simplement per no utilitzar la tecnologia a l’aula, sinó per una falta de metodologia motivadora. Si incloem l’electrònica però el professorat segueix amb els mateixos mètodes, poc canvien els resultats d’aprenentatge, doncs l’única cosa que ha canviat és el suport de visualització. Per tant hem de ser conscients que per a una innovació a l’aula també cal que el professorat sigui innovador amb la metodologia a seguir.
És important parar-se a fer aquesta reflexió amb tot el que comporta la societat posmoderna en la que estem immersos.
Salutacions!
